Cada
divendres, pràcticament una rutina. una rutina que és, sense cap
dubte, agradable. A les 17:00 hores, just després de sortir
d'escola, a Plaça Catalunya.
Els
nervis a flor de pell, per una banda en Yassin es pregunta que és el
que farem avui, per l'altre jo em pregunto si aprofitarem les tres
horetes (que sempre s'acaben fent curtes) de la millor manera i
aprenen les coses que realment ens fan ser persones: confiança,
empatia, paciència, seguretat, autonomia, tenir criteri propi,
ser crític...
Aquest
divendres vam decidir que, després de berenar els dos junts, aniríem
a fer un passeig pel castell de St. Ferran. Hem de reconèixer que no
teníem la intenció de fer tota la volta al castell però, entre
bromes i rialles en relació als jocs que jugàvem mentre caminàvem,
la vam acabar fent tota!!
Una
mica cansats de la volta que havíem fet, vam anar a la rambla a
jugar una estona a cartes i a intentar fer trucs de màgia.
Els
"fins el pròxim divendres" sempre se'ns fa difícil de
dir, es pot veure amb les mirades o amb comentaris de broma com
"perquè no quedem d'aquí una hora o demà?". Només em
pregunto si ja ara se'ns fa difícil dir-nos un "fins aviat"
com de dur serà haver de dir-nos "Adéu" ? Només
espero i desitjo que aquest dia no arribi mai o, si més no, que
tardi molt temps a arribar.
