Un bell camí

Avui ja és la tercera vegada que m'he trobat amb en Yassin. Quan penso amb la primera trobada m'adono dels grans passos que els dos hem anat realitzant: hem passat de la més absoluta vergonya fins al començament d'allò que pot desembocat en una relació basada en confiança.

Puc dir, amb tota certesa, que hem compartit moltes estones que ens han permès apropar-nos.

Els dos plegats hem anat al cinema a veure “Frozen” en català, hem passejat per Figueres sota les llums de Nadal, hem jugat, hem provat diferents menjars, tant els que són típics d'aquí com els de Marroc...

Se m'acudeixen més coses que hem fet plegats i que en un inici semblaven insignificants i simples, però que ens han ajudat a que ens coneixèssim millor.

Actualment desitjo, i tinc la certesa, que totes aquestes activitats només són una petita porta que ens ajudarà a endinsar-nos en un llarg i bell camí que tenim al nostre davant.

Primeres mirades

Dissabte passat em van presentar en Yassin, el nen amb el que espero passar molts moments màgics, plens d'alegria i diversió. Com puc descriure les sensacions i les emocions que vaig sentir quan les nostres mirades es van creuar?

Suposo que tots els que formem part d'aquest projecte, o n'han format part en algun moment de la seva vida, durant la festa inicial, hem tingut els nervis a flor de pell. Per ser sincera, quan em van preguntar com m'havia anat no sabia com explicar-ho, era una barreja d'il·lusió, curiositat, alegria i, a la vegada, por, aquella de no ser capaç d'oferir el que realment creus que es mereix el nen o nena. És un moment difícil de comprendre per aquells que no han viscut una sensació semblant, però també és difícil d'explicar per aquells que ho hem viscut en primera persona. Em pregunto si és aquesta dificultat per expressar el que hem sentit el que fa que sigui un moment tan especial...  

  

 

Anna