Dissabte passat em van presentar en Yassin, el nen amb el que espero passar molts moments màgics, plens d'alegria i diversió. Com puc descriure les sensacions i les emocions que vaig sentir quan les nostres mirades es van creuar?
Suposo que tots els que formem part d'aquest projecte, o n'han format part en algun moment de la seva vida, durant la festa inicial, hem tingut els nervis a flor de pell. Per ser sincera, quan em van preguntar com m'havia anat no sabia com explicar-ho, era una barreja d'il·lusió, curiositat, alegria i, a la vegada, por, aquella de no ser capaç d'oferir el que realment creus que es mereix el nen o nena. És un moment difícil de comprendre per aquells que no han viscut una sensació semblant, però també és difícil d'explicar per aquells que ho hem viscut en primera persona. Em pregunto si és aquesta dificultat per expressar el que hem sentit el que fa que sigui un moment tan especial...
Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada