L'altre
dia amb en Yassin vam anar a la platja de Roses a veure com era el
mar a l'hivern. Sortir de Figueres sense saber, exactament, on anàvem
va ser una gran sorpresa. Vam estar dibuixant a la sorra, escrivint
els nostres noms, agafant petxines... però el que més ens va
agradar fou jugar a futbol. Tot i que més d'un cop vam acabar de
peus a l'aigua, els dos podem afirmar que ens ho vam passar molt bé.
Després
de tant moviment, què millor que anar a esmorzar? Dit i fet, vam
anar a buscar un lloc on poder menjar i beure alguna cosa calenteta.
Aquest moment ens va servir per posar en comú el que més ens havia
agradat del dia i si un dia, segurament de més calor, tornar-hi
anar.
Cada
divendres, dia en el que majoritàriament em trobo amb en Yassin,
veig el bonic procés que estem fent els dos. Lo bonic que és saber
que una persona et tingui confiança i que t'expliqui, poc a poc,
allò que li agrada i que no. Potser no avancem molt ràpid, ho anem
fent amb passos petits i ferms. Del que si estic segura és que cada
pas que fem, el fem sense deixar-nos res per descobrir i gaudint al
màxim del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada